Recomanacions lectoescriptura 0-6

En tinc vàries que funcionen molt be.

La primera no emparanoiar-se amb el nivell dels fills dels nostres amics que van al cole. La segona entèndre que a Escandinavia, lloc on després tenen els millors resultats acadèmics, l'escola no comença formalment fins als 7 anys. És a dir, aquells nens (gairebé tots) arriben a classe el primer dia, amb 7 anys, sense saber res de lletres.

Desprès pensar que un nen amb 6 o 7 anys a poc que pari atenció pot aprèndre a llegir i escriure en un moment. Amb 6 o 7 anys estas molt més desenvolupat per entèndre les lletres, memoritzarles i aprèndre a juntar-les que amb 3 o 4. Amb 3 o 4 ho pots fer però costa més.

Per mi és com pertèndre que si el teu fill apren a caminar abans que els altres acabarà sent un gran atleta. És igual d'absurd. (I igual de contraproduent, els nens que son "ensenyats a caminar" tenen desprès pitjor psicomotricitat que els que aprenen sols).

Doncs, l'Ainara que en dos setmanes farà 8 anys ha començat a escriure ella sola fa un parell de mesos. Ningú no li ha ensenyat mai cap "tecnica" de lecto-escritura. Quan el seu cap ha estat preparat i ella ha tingut l'interés (primer hem de tenir algo que dir i llavors algú a qui dir-li)... simplement ha passat. El meu millor consell: confiar en que els nens aprenen tot allò que van necessitan quan realment ho necessiten, volen o desitgen. No hi ha res mes meravellós que ser testimoni de tots aquests petits miracles cada dia. Si els nostres fills tenen l'oportunitat d'aprendre quan ells ho volen i necessiten llavors sabràn i confiaràn en que podràn saber i aprendre tot allò que es proposin...

Eiiiii!
Doncs a mi m'ha pasat com a l'Yvonne; l'Africa ha començat a llegir tota sola i ha fet servir les seves pròpies tècniques; la darrera va ser demanar que li fabriqués una sopa de lletres...